Jo flipo amb Twocats!!! Just el dia que arribo tard es el dia que mes bé m’ho passo… Llàstima que m’he perdut los comiensos. Es el mateix que passa si callo, perquè no estic segur d’una cançó i just desprès la “Dire” exclama (Dos puntos, abre comillas…)
“BRAVO TENORS!!!” Total, que ahir vaig al·lucinar pepinillüs. Cada dia aprenc algo nou i meravellós:
Dels tenors que eviten que em perdi…
Dels que miren quan creuen que no els miro…
Dels que somriuen, perquè saben que els admiro…
Dels que dubten i dels que es llancen…
Dels que la caguen i dels que indaguen…
Dels que si… Dels que no…
I cada dia al·lucino una mica més
De lo bien que güelen algunas…
De lo mal que lo paso si me toca cantar delante…
De la cantera de solista que se avecina…
De las narices de muchos…
Del buen rollo de todos…
Ja sé que em repeteixo, però es que ahir vaig arribar a casa en un núvol. (Gràcies Itxi!). De debò que em fot molt perdre’m els assajos i els concerts, però aquests dies compensen molt…
<