Sempre m’ha fet ràbia haver-me de perdre assajos, concerts… però una assemblea com aquesta… Uf. Per molt espectacular o important o intens que sigui el destí, no poder venir els dimarts al vespre a Sant Ferran em deixa un regust de boca amarg, un “jo” (amb jota molt sonora), un “nom’hovullperdre”… Opcions i renuncies, sip. Encara recordo el maig del 2003 quan, en un e-mail, la Sonia m’explicava que estàveu començant a assajar el “Dime”. Argh. Per uns segons vaig trobar horrenda la platja de Costa Rica on estava perduda 
Anant cap a l’aeroport dilluns passat de matinada estava d’un inquiet tremebund i dimarts, a la vostra nit, tenia el cap partit entre Sant Ferran i la feina d’aquí… Sonaré freak, però vaig entrar a una botiga fent veure que em volia comprar un Iphone per poder escriure un mensajito inquiet i em temo que pràcticament incomprensible per a la pobra receptora, preguntant QUE-QUE-QUE?!
Com a ex-presi, com a cantant, com a Marta… com a jo, desprès de llegir els vostres e-mails estic aplaudint amb les orelles (on soc ara mateix no s’entendria que em poses a cantar I can’t feel the spirit, -believe me-, tot i que es el que tindria ganes de fer).
Com m’agradeu, Twocats.
<