Hola, twocats/des. Resulta que, la nit del concert de Castelldefels, i amb l’emoció de tots els vostres concerts, vaig començar a donar-li voltes al cap per intentar explicar/definir/entendre què és això que teniu els Twocats i que sempre es transmet -es contagia, més aviat- a tothom qui us escolta. A partir d’aquesta anada d’olla va acabar sorgint un poema. Ja està acabat, es diu “Luz de martes”. És per a vosaltres.
Luz de martes A Twocats pel Gospel
Cabe en una boca.
Quema en una mueca.
Tan breve,
tan leve,
puede hacer arder una ciudad.
Sólo ellos,
los que nacieron en martes,
conocen el sonido de esa luz,
acarician los acordes de esa luz,
bailan la melodía de esa luz…
Cada uno gastó sus propias huellas,
cada una llegó desde su propio lejos,
para encontrar una baldosa con su nombre
entre el hastaquí y el parasiempre.
Todos perdieron aviones,
ganaron batallas,
recibieron cartas que no esperaban,
aprendieron a leer pupilas en los pentagramas.
Guardan sus muertos en los bolsillos.
Son rojos y negros, verdes y negros,
amarillos y negros, azules y negros,
blancos
y negros.
Tienen la garganta abierta, acuchillada.
Son setenta veces siete.
Son setenta voces, sienten
eso
tan breve –tan leve-
que cabe en unos labios,
que quema…
Están de pie,
frente a nosotros.
Se oye el silencio de un piano vivo.
Clavan sus miradas en dos ojos de azabache,
toman aire.
Van a prender fuego a esta ciudad.
ErnesTTo FraTTarola
Octubre - 2008
Preciós!
Amb el teu permís, Ernesto, aprofito la última frase del teu poema.
Jo me’n vaig a encendre foc a una altra ciutat per un temps. Aprofitaré les brases que Twocats deixa enceses a dintre meu.
Molts petons!
Xavier
Gràcies, Ernesto!
M’agrada molt que la nit de Castelldefels et servís d’inspiració i empenta per plasmar en poema el que has sentit durant anys com a “twocat” i el que ara pots gaudir com a públic.
A mi aquest concert també m’ha semblat especial per molts motius: m’ho vaig passar genial cantant “a casa”, vaig poder col·laborar amb Solidaritat Castelldefels-Kasando, uns amics de tota la vida que estan molt implicats en el que fan i ho fan a consciència, i a més, el públic s’ho va passar en gran (ho sé de bona tinta ja que ha sigut el tema de conversa a la família, amb els amics i a la feina durant dies i dies…)
Una abraçada,
Sílvia.
* per cert: FELICITATS, TWOCATS!!
AL·LELUIA!
Cremarem el que calgui… en el bon sentit de la paraula!
Gràcies poeta!
Hola… us varem veure al concert d’Alella… fa un temps…. molt temps !!!!!
Ens va agradar moltíssim… Quan teniu un altre bolo????
Esperem resposta.
Un petonàs al coll !!!!!!!!
Dejar un comentario