Sí sí sí, gràcies a tots!!!
Graaaan concert i graaaandiiiissssimmmaaaa diversió!!!
Bon dia a tots, va ser un dia super especial, subidon a tope, gracias a tots ,gracies Sonia per ser com ets , no cambies nunca.
Felicitats .Ahir al auditori i feieu goig!!!!Tot un plaer per les orelles i per el cor.
Només fer-vos arribar un comentari d’una amiga que també canta a un grup de gospel a Badalona … transcric literalment el missatge rebut.”Heu estat MOLT GRANS!”Moltes gràcies a tots, ahir va ser un gran dia!
FELICITAAAAAAAAAAAATSSS I GRÀCIEEEEEEEEEEEEEESS!!! Per ser com sou, per com canteu, per etc etc etc…Aquesta nit jo tampoc podia dormiiiiiiiiiirrr!! A 2/4 de 3 encara la ballava, recordant els moments, el curtet que se’m va fer malgrat la febre i el mal de coll… i histèrica pensant que em llevaba a les 06:30 amb 24 h de feïna per davant!!!Què WAPOS que estem oi?
realment ahir va ser espectacular; i jo crec que això que va durar tres hores… crec que va ser un moment!! Però quin moment
FELICITATS A TOTS!!!!! ARA SI QUE JA PUC DIR QUE SOC UNA TWOCADA, ja,ja ya me he estrenao!!!!I he de dir que no quepo en mi cuerpo, que no ser com expressar la felicitat que porto a dins, moltiiisimes gràcies a tots.Que si que s’en va fer curt….malgrat el mal de peus, em vaig possar tacons… mai mes!!!!!!!
SONIA UN PETO ENORME PER LA CONFIANÇA QUE M’HAS DONAT!!!!!!
Avui es un dia ple de musica, lalalalar
arliiiii
Jo també us vull donar les gràcies i dir-vos que va ser IMPRESSIONANT, no només a l’escenari, sinó també pels moments pre i post concert, pels massatges que intentaven no demostrar el tremolor de mans, per les veus que no podien fer pianos de l’emoció, per les abraçades, mirades i riures nerviosos a la rampa de sortida… Sort de la So, la Sandra, la Karoline, la Mamen, els músics i tots els tècnics que ja estan “curtits” i ens van ajudar a canalitzar això un cop dalt de l’escenari
Gràcies a la comi per totes les sorpreses i moments màgicsI gràcies al públic per deixar-se arrossegar pel TORBELLINO DE GOSPEL DE TWOCATS.
quan vaig veure la primera part vaig agafar pànic escènic , per que el llistó era altìssim , i em vaig quedar a la grada amb la familia FELICITATS!!!!!!!!!!!!fa dos anys que no us veia i crec que hi ha hagut un gran canvi: i la barreja es espectacular : professionalitat i proximitat, vaig disfrutar a tope, amb el Dime ….. sin comentario…moment únicmoltes felicitats i i una forta abraçada a tots!!!!!
Encara estic alucinada, em sumo a tots els agraïments per poder compartir el concert d’ahir amb tots vosaltres. Va ser brutal, emociontant, espero que aquest sentiment perduri en tots el concerts que fem a partir d’ara, ahir vaig creure de debò que els moments màgics existeixen.Una abraçada FAMILIA TWOCADA!
He aconseguit destilar totes les sensacions i fer-vos un resum (Dos puntos, abre comillas)”De distinta manera, a cadascun de vosaltres…Per diferents motius, a cadascun de vosaltres…
US ESTIMO MOLT!”
“Per tot el que em doneu…
Per tot el que em treieu…
Per tot el que compartim…
GRACIES!”
(Cierra comillas)
Hola amics!Un GRÀCIES ben gros, i amb lletres lluminoses, de club de jazz neoiorquí (va, bluessegem una mica, els instants d’ahir…)Gràcies per l’acolliment en el sí de Twocats, (AI, MARE!…)
Gràcies, pel PRE, amb un coixí de dits repassant el rosari (de l’esquena), amb la brotxa tremolosa donant color a la Festa (i reconstruint, reconduint), amb la paraula d’ànim a cau d’orella (en forma de gominola), i la mirada còmplice atiant el FOC DE L’ÀNIMA.
Gràcies, pel DURANT, no et preocupis, tira endavant, no defalleixis, estic aquí al teu costat, si em toques, em toques, que per això SOM TWOCATS.
Gràcies, pel POST, maraques alegres, repicant d’alegria, l’apoteosi de l’esforç i de sumar, TOT PER TOTS, TOTS PEL TOT.
Perquè SÍ ser de Twocats, ser UN TWOCAT, és el millor que hi ha!
Y aunque me muero por soltar la famosa frase, esta vez me voy a morder la lengua, porque lo que el corazón me pide es sumarme a este enjabonamiento más que merecido…La verdad es que fue bestial. Desde el público se oía mil veces mejor que desde el escenario y os puedo asegurar que en algunos momentos a Aute se le habría caído la baba viendo que a veces sí se logra rozar, aunque sea por un instante, La Belleza, en singular y con mayúscula. La sensación de que el niño nos acaba de pedir las llaves del coche, que decía Sonia, yo también la sentí con el IRISH BLESSING. ¡Qué cosa más bonita hicisteis, joder…! Vosotros cerrasteis los ojos, pero yo no pude ni pestañear… (y, claro, si no pestañeas, luego te lloran, no es que estuviera yo en esos días ni nada…).Lo que más me impresionó fue la increíble facilidad con la que convertisteis el Auditori en el comedor vuestra(TwOCats)-nuestra(Público) casa. ¡Si es que ya no hay respeto ni por los sitios grandes…! ¡Ánde iremos a parar! De verdad que muchísimas gracias y muchas felicidades,
Jo, com la majoria de vosaltres, amb les sensacions a flor de pell i també a dins del cor.Ja ha passat el moment i sento, com diu la Mercè, l’anyorança d’alló tant esperat i que ja ha acabat.És com el casament que deia la Sònia. Ho esperes tant que, quan arriba, ho vius, i et sembla súper curt…oi? Voldries dir…espera, tornem-ho a fer, que me ha sabido a poco!
Ara continua el cami i farem actuacions en llocs més humils, però entranyables, i seguirem fent el que hem fet fins ara: donar-ho tot, per les nombroses ong, acompanayant a gent que es casa i gent que ens deixa, que gaudeix de la vida o que pateix la malaltia, que riu o que està desesperat. I a tothom li direm…et vols emocionar amb nosaltres?
Us estimo,
BRUTAAAAL!!!!!Realment va ser un subidón! La gent que va venir a veure’ns va quedar impresionada. Mirant el video se’m cau la bava… comi de vestuari, l’heu clavat! Gràcies a tots i especialment a la Sònia per transmetre’ns l’energia que desbordava i desmoronava l’auditori el diumenge.Ho confeso, a mi també em va costar adormir-me.
Jo, és que ja no sé què dir!! Heu dit mooolt!! I m’hi identifico!!Fuaaa!! Quina experiència!! Jo, q no havia vist mai la sala gran de l’Auditori, i entrar-hi de cop per formar part dels artistes… ha sigut tot plegat com un somni!!I és com tot, eh? Molt temps, esforç, ganes, il·lusió, treball, implicació, comissions… perquè després s’acabi en un moment, com aquell qui diu. M’hagués agradat poder seguir cantant, compartint amb el públic més emocions, més temps, més, més i més… crec q, si x mi hagués sigut, aquell moment encara duraria ejjeje.. però això és inviable, com a mínim si ho agafem literalment. Però sí que tenim l’oportunitat de recordar, reviure, que això no ens ho treu ningú.
Tinc la sensació de tenir alegria acumulada i no sé com gestionar-ho, com us ho feu vosaltres? És una sensació tan gran i tan agradable i tens ganes de compartir-la. També et passa?
Comentaris que m’han fet la gent: “Quina energia que hi havia!! Deu haver-hi molt bon rotllo, oi?”
“He disfrutat moltíssim!! Quina festassaaa!!!”
“Felicitaaaatsss!!” (és una paraula que l’he sentida molts cops des d’ahir)
“G de GeniaaaaL, G de Grandeeeee y G de Graaaaaaacias!!!”
“Ha sido una buen final d semana para muchos!!”
“Tiaaaaaaaaaaaaaaaaa me lo he pasado super biennnnnnnnnn y ha sido muy bonitoooooooooooo”
“Muchisimas gracias por la tarde-noche ke nos habéis regalado”
“Despedir el domingo con un super concierto…no tiene precio!”
“La directora, una pasadaaa!! Me hacía sentir parte del grupo y todo!! Tiene un enganche…”
“El toc de color amb la roba negra queda molt bé!! I això de què cadascú ho porti com vol, també!! Molt
original!!”
“Quina coordinació de moviments!! Amb coreografies i tot! Això no deu ser fàcil, no? Però ho quadràveu tot i
quan la dire deia que calléssiu, tots tancàveu la boca i allà no se sentia res més i es quedava en silenci!!”
Encara hi ha gent que no ha reaccionat, però segons com, crec que necessiten temps per a prendre consciència d’allò que van viure i poder-ho expressar. Els donaré el temps que necessitin i quan sàpiga més coses, us les comunico.. Espero que els hagueu disfrutat, aquests que us he enviat.
M’encanta aquesta energia, vull que no es perdi MAI!! Que aquesta escalfor, aquesta acollida, aquesta abraçada col·lectiva hi sigui sempre!!
M’agradaria abraçar-vos a tots i totes!! M’agradaria repetir!!
Ara que, pels 20… Potser omplim el Palau Sant Jordi, o què? jijiji 
Gràcies a TOTS/ES PER TOT!! GRÀCIES A TOTS I TOTES, AIXÒ HA ESTAT POSSIBLE!! Un especial GRÀCIES per a la Sonia, simplement, PER SER COM ETS i per ser FONT D’ENERGIA!!! UNA FORTA ABRAÇADAAA
M’afegeixo a la Roser, jo també puc dir ara que sóc una TWOCADA més!!! Ja que amb molt respecte i por em vaig estrenar a l’Auditori!! WOW, encara no m’ho crec !!!Moltes gràcies a tots per fer-me sentir com una més i especialment al suport de les meves pacients companyes contralts que m’han ajudat molt amb els seus consells! I gràcies a tothom per la seva implicació, professionalitat i sentiment al cantar, TWOCATS arriba al cor!! ( I can feel your spirit!)Felicitats també als solistes perque un escenari com l’Auditori imposa molt i vau estar INCREIBLES!!
Bona setmana a tots i descans ben merescut per les comissions, músics i la Sònia per la marató de preparatius!!
Buff, quins mails plens d’emoció que em posen tremolenc ! La veritat és que vaig viure uns dels events més sonats dels meus 48 anys de vida!He rebut com tots vosaltres molts elogis sincers desde els amics de Tastet de Góspel de Taradell passant per diferents amics i familia peró em quedo amb aquest mail de la meva amiga Sun de Góspel Viu que vull compartir amb vosaltres perqué trobo que defineix perfectament el que va ser el concert, el que vam transmetre i el que va sentir la gent que va venir a veuren’s.Una abraçada inmensa per tots i totes !
Per part meva una cosa (más pastel para el cuerpo…):Quan fa poc menys d’un any, en una assemblea a Sant Ferran la Sonia va deixar anar, cantarem a l’Auditori, jo vaig pensar, serà al del Poble Nou…Després, dubtes, racionalitzacions (però si som uns mindundis, no ens vindrà a veure més que la família, és una bogeria, haurem de fer concerts extres per pagar la despesa…)…
Us he de dir que diumenge vaig viure una emoció tal…, quan es van obrir els llums d’aquell color blau gris per il·luminar el públic em vaig quedar impressionada “on s’acaba l’auditori? si hi ha gent fins al sostre!!”
Som twocats i som AQUÍ I ARA. I aquest comentari fet per la Sonia és el que em va fer disfrutar tant, que encara avui no puc ni vull parar de reviure-ho. Que no s’acabi…
Vull donar les gràcies pel somni, el risc i la bogeria dels qui van tenir la idea (So al capdavant) i dels qui amb un treball al darrere que no ens l’acabaríem, l’han portat a terme.
He après a deixar-me portar AQUÍ I ARA i això em fa feliç.
Gràcies també pel petit i gran alhora agraïment als 10 twocats fundadors. Va ser emocionant.
Em va emocionar l’Ander després, quan vam coincidir al pàrquing: “No he pogut parar de plorar durant les 4 primeres cançons”…
Em va emocionar rebre ahir mails i trucades de gent que jo no sabia que eren a l’Auditori i tots agraint-nos, felicitant-nos per haver-los fet passar tres hores de felicitat!
Bé, fins aquí… i ara.
Hola Twocats , yo a un no he despertado del sueño del DÍA 20, quiero dar las gracias a SO por su energía y por arrastrarnos a un sueño hecho realidad y a toda la comisión, y por supuesto por el esfuerzo de grabar todos los ensayos y pásarlos a la web.
Crec que els ex vam ser els grans privilegiats del concert de diumenge, perquè vam tenir la immensa sort de viure’l des de fora i des de dins: dos meravellosos espectacles en un. I a més, jo en concret, vaig tenir el privilegi d’assistir al debut twocat de la Mar. No es pot demanar més.Barreja de sensacions que em queden entre el que vaig viure diumenge i les coses que heu anat dient (intentaré no allargar-me massa ni posar-me pastelón…):- Igual que l’Ander, vaig necessitar kleenex durant les primeres cançons.
- Igual que al Poto, m’admira aquesta capacitat que teniu els twocats de fer que l’Auditori, ple de gom a gom, sembli la parròquia un dimarts qualsevol, per la naturalitat.
- El moment “ex” del Joy és un moment per explicar als néts. Encara no l’he paït.
- Sento una gran enveja (cochina) per no haver pogut cantar mai l’Irish Blessing. Por favor, por favor, qué cosa…
- Pels Twocats passen els anys, entre uns i surten uns altres, i l’ànima twocada continua sent la més gran que jo he vist mai en un grup de persones.
- Aquesta darrera és molt personal, però no vull deixar de dir-la. Alguna cosa que va passar diumenge a l’Auditori em va ensenyar aquesta veritat: quan cregueu que és important dir alguna cosa, digueu-la, sisplau, encara que costi. De vegades, fins i tot sense saber-ho, podeu estar fent alguna cosa important.
I prou. Moltes gràcies, twOCats
Estoy leyendo y releyendo todos estos sentimientos, sensaciones,y me siento priviliegiada de que Twocats pel Gospel formeparte de mi vida…. y también me siento muy tocada y me emociona
saber lo mucho que podemos emocionar a otros… es …es
What a privilege to pray, what a privilege to touch…..
Un abrazo grande a los 90 y pico, a los nosecuantos extwocats,
twocadets y colaboradores varios….!!
això deia la Júlia des del públic!! també cridava mama vine, i papa, al cap, que volia que l’aixequés el papa al cap per ballar, i cantar, que ja gairebé sap cantar el let it shine!gràcies a TOTS perquè jo també he tornat a ser una mica “nena” estant nerviosa per la il.lusió que em feia tot plegat! he tornat a no dormir com quan marxaves de colònies al cole! i sé que hem fet a molta gent feliç, la meva iaia, que casi es queda sense entrades, agraïnt-me mil vegades haver pogut estar, haver pogut viure tota l’experiència, tota l’explosió de música, ganes, colors!m’han dit en general que genial, que felicités al tècnic de so, que s’ho havien currat, que la Sònia té molta marxa (també que era molt guapa, jeje), que estàvem tots súper guapus i que l’escenografia era increïble…
i per cert Itzi… t’ha sortit una seguidora de menys de dos anys, i és que el xavi ja m’ho va dir però quan ho he vist he flipat, la Júlia t’imita!!! es dóna copets a la boca i a la panxa quan veu el video del I still… jajajaja
apa, un petó a tots, i a gaudir d’aquest exitazo!
muacks
He trigat uns dies a pair tot el que em va passar pel cap diumenge… i un bon resum és…QUIN PRIVILEGI PODER CANTAR A L’AUDITORI… GRÀCIES PER FER-HO POSSIBLE…GRÀCIES….a tots aquells que heu pensat en els que algun dia varem formar part de twocats.. pels que en hi sentim….
GRÀCIES…pels que ens heu acompanyat en algun moment o altre de la nostra família… en Joan i jo no seríem el Joan i jo..sense un concert de fi de curs a la plaça del pi de…Twocats…. us sona la història????
Twocats ha esat present en moltes d’aquelles fotos que triaria en “l’àlbum” de la meva vida… el nostre casament…l’embaràs de la berta…els assajos amb la peque penjant de la motxileta… i tantes i tantes mirades…
GRÀCIES per fer possible el Let it shine dels peques… la Berta està radiant… no para de cantar..amb la veu i amb el cos…
I finalment….
GRÀCIES per poder gaudir del solo del DIME amb l’Eva…un veritable luxe, un veritable plaer poder cantar allà, acompanyada de les vostres veus….
Una forta abraçada…
OS LLEVO EN MI CORAZON MUCHAS GRACIAS POR HACERME TAN FELIZ!!!GRACIAS DE MI MARDIO TAMBIENPD AVISARME SIEMPRE SIEMPRE!!! TENGO VUESTRO CD Y ME LEVANTO POR LA MAÑANA CON VUESTRA MUSICAAAAAAA
encara tinc la pell de gallina!!! 
